La Confraria va ser creada per la iniciativa d’uns socis i col·laboradors
de la Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus. En els seus inicis agrupava
els avicultors i altres persones relacionades amb aquesta activitat.
La Confraria es fundà l’any 1956 i un any més tard s’aprovaren els
estatuts. El dia 23 d’octubre de l’any 1957 se li fa entrega al Rv. Prior Arxiprest
de tres exemplars del Reglament pel qual s’ha de regir la Confraria de Sant
Pere Apòstol de Reus, degudament rectificats segons les instruccions rebudes,
amb el prec de fer-los arribar a les Autoritats Superiors Eclesiàstiques per a
la seva aprovació i es certificaren el 3 de desembre de 1957 per Joan Corbella,
secretari de l’arquebisbat, amb l’objectiu de la unió espiritual i el foment de
la catolicitat, intervenint en els actes de manifestació de la fe catòlica.
El domicili de la Confraria seria el de la església Prioral de Sant Pere Apòstol
de Reus.
S’estableix una quota inicial de 25 ptes. l’any i pacten que aquestes
s’aniran augmentant per pròpia voluntat dels confrares.
Poden figurar a la Confraria com a Socis Protectors totes aquelles persones
o entitats que ho desitgin, dels quals les quotes serien voluntàries.
La confraria estarà regida per una Junta de Govern, essent la primera
formada pels següents membres de la mateixa:
CONFRARE MAJOR – PRESIDENT - LLUÍS FORTUNY ABAD
CONFRARE MAJOR ADJUNT - PAU TAPIES LLEVAT
CONFRARE COADJUTOR - MAGÍ BRUFAU ESTRADA
CONFRARE COADJUTOR ADJUNT - CONRAD FELIP SUGRAÑES
TRESORER - SALVADOR CAMPRUBI CUADRAT
TRESORER ADJUNT - GABRIEL FELIP BIGORRA
CONTADOR - RAFEL CAPDEVILA MARCA
VOCAL - ANGEL OLIVA
VOCAL - MARIA FONGIBELL
VOCAL - PERE ROIG
VOCAL - ESTEVE MARGELÍ
Amb la idea de fer ressaltar més el patrimoni artístic religiós de la
nostra Setmana Santa, la inquietud d’algunes persones com Pau Tapies, Rafael
Capdevila, Magí Brufau, Gabriel Felip, Margelí Franquès i Gavaldà entre
d’altres, es va decidir a encarregar una obra escultòrica d’una certa
rellevància i es varen dirigir a diferents artistes de l’època per a que
presentessin les seves maquetes a la consideració de la Junta, sent escollit
l’esbós presentat per l’artista reusenc Joan Rebull i Torroja, a les hores ja
d’un gran prestigi i molt cotitzat.
L’any 1956, es troben invitacions per a participar en els diferents actes
religiosos juntament amb les instruccions de com fer-ho:
-De la Junta de Govern de la confraria Nostre Pare Jesús del Calvari i
firmat pel Confrare Major Joan Sirolla, invitació per assistir a la Solemne
Processó del Silenci.
-De la confraria dels Sants Just i Pastor i signat pel confrare major el
Sr. José Vila i Cardona, invitació per a representar a la nostra confraria en
la processó del Ecce Hommo.
A partir de l’any 1957 col·labora amb la parròquia Prioral de Sant Pere en
les visites a malalts i alhora dur-los hi la Comunió.
En els dos primers anys. La Reial Congregació de la Puríssima Sang de la
nostra ciutat, ens deixa un mateix pas, La Verge de la Soledat. La mateixa
Congregació es cuida de les flors, els ciris i també dels conductors, passant
posteriorment el càrrec amb totes les despeses.
A la tardor de l’any 1957 la maquinària de la Junta de la confraria es posa
a treballar a fi de poder recaptar els fons necessaris per a sufragar el pas i
s’obre una subscripció. Es dirigeixen a tota classe de professionals
relacionats amb el gremi: laboratoris, productors de pinsos, fabricants d’utillatge,
comerciants de cereals, bancs, Ajuntament de Reus, etc. Varen rebre ajuts de
diferents punts del territori peninsular, fins i tot de Madrid i les illes Canàries.
Els donatius eren de les mes variades quantitats: 1000, 2500, 10000, 15000
ptes. Finalment s’aconseguí reunir l’import necessari per a fer front al pagament
de l’obra.
L’artista reusenc, i tractant-se d’una obra religiosa i per una entitat que
buscava enaltir la Setmana Santa reusenca, va demanar un preu molt inferior a
la seva cotització. El conjunt va costar 270.000 ptes.
El pas fou beneït el dia 3 d’abril de l’any 1958, Dijous Sant, pel Reverend
Sr. Prior Arxiprest d’aquesta ciutat Mossèn Francesc Duch i Castañer i l’obra
formada per sis figures humanes i un gall se la conegué amb el nom
de: Pera Nega Jesús.
Fou apadrinat pel Sr. Lluís Fortuny i Abat i la seva distingida esposa na
Maria Cort i Biarnès.
A principis de l’any 1959 s’aprova confeccionar un estendard propi.
L’encàrrec es fa a la casa Tomàs Muntada i Arnau de Barcelona, casa
especialitzada en manufactura de brodats, ornaments d’església i decoració, per
un pressupost aproximat de 4.000 ptes. I un guió infantil amb brodat petit però
igual contingut que la bandera. Tots ells brodats amb or fi. El pressupost
del guió fou de 2.000 ptes. Els cimalls de l’estendard i del guió foren
encarregats a l’artista Joan Rebull.
L’estendard s’estrenà en la Solemne Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant del mateix any 1959. En un principi el portador havia de ser l’Il·lustre
Sr. D. Antonio Pèrez-Ruiz Salcedo, Comisario General de Abastecimiento y
Transportes de Madrid, el qual tenia una estreta i afectiva relació amb el Sr.
Lluis Fortuny i al mateix temps fou nombrat membre d’honor de la Confraria,
però obligacions amb el Ministeri a darrera hora li van impedir assistir-hi.
Finalment el portador de l’Estendard fou el Sr. Alvaro Bartlett i Salvat,
Diputat Provincial i Alcalde de Tortosa.
El guió infantil fou portat pel nen: Josep Maria Tapies Cors, acompanyat
per:
-Joaquim Brufau Barberà – de Reus
-Joan M. Bigorra Anglès – de Reus
-Josep M. Nolla Bertrand – de Cambrils
-Miquel Trillas Salvat – de l’Aleixar
La Confraria assistia cada any a la Solemne Processó del Divendres Sant
acompanyada per una banda de música. En nombroses ocasions aquesta va
ser La Lira Ampostina.
Després d’uns anys d’esplendor, la Confraria caigué en una mena d’apatia
arribant fins i tot, a partir de 1974 a no participar en els diferents actes de
la Setmana Santa.
Finalment a principis de la dècada dels vuitanta, uns pocs confrares,
treballadors de l’antiga Cooperativa Comarcal de Reus i amb l’ajut d’aquesta varen
decidir reorganitzar la confraria aconseguint tornar, després d’uns anys de no
fer-ho, a ésser present d’una manera prou digna en els diversos actes
quaresmals que es celebren a la nostra ciutat i molt especialment a la Solemne
Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Essent així doncs va ser el 1986
l’any en que la Confraria reaparegué d’una manera ininterrompuda fins al dia
d’avui.
L’any 2006 la confraria va celebrar el 50è aniversari de la seva fundació.
La junta va organitzar diferents actes per tal de commemorar tal efemèride,
entre d’altres, es va editar una carpeta
amb una litografia de l’esbós obra de Joan Rebull del pas Pere Nega Jesús. A l’octubre,
es visitava el Vaticà amb l’assistència a l’Audiència General del Sant Pare, en
aquell moment Benet XVI, a la Plaça de Sant Pere on se li féu obsequi, entre d’altres
d’uns llibres sobre el modernisme de Reus. Per acabar el cinquantenari, al
desembre, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, en un acte presidit per Mons. Jaume Pujol i
Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, es va fer ofrena del
banderí de la Confraria a la Mare de Déu de Misericòrdia.
L’any 2007 es començà el procés de restauració del pas processional, que s’enllestia
l’any 2008, any del 50è aniversari de las seva realització i benedicció. El pas
va esser restaurat per la unitat de restauració i conservació de l’Escola d’Art
de la diputació de Tarragona ubicada a Tortosa. Les despeses de la restauració
varen ser sufragades gracies a la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i de la
Diputació de Tarragona. El pas restaurat fou beneït el 15 de març de 2008 per Mons.
Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat i el 30 de
novembre d’aquest mateix any s’ofrenava al Santuari de la Mare de Déu de
Misericòrdia la medalla de plata de la Confraria.
L’any 2010 la Confraria s’incorpora a la Solemne Processó del Prendiment
que te lloc a Reus el dimecres Sant.
L’hàbit que vesteixen els confrares d’aquesta Confraria és el següent:
vesta blanca, cenyida amb cordó blau marí, cucurulla, guants, cua i escapulari
blau marí sobre el qual es llueix una creu llatina en color blanc.
